diumenge, 15 de gener de 2012

Un campestre amb història

El vaig comprar a finals d'octubre, però va estar perdut per aquests móns de Correus fins a finals de novembre. La venedora pobreta, veient que posava que li habien de tornar a ella i no li arribava, va ser tant honrada de retornar-me els diners. Just l'endemà el carter em va portar un paquet de Seur que jo no esperava ni de bon tros. Resulta que quan un paquet d'estranger es perd, va a parar a Seur Internacional de la Zona Franca de Barcelona, que s'encarreguen de distribuirlos. Jo no se perquè el empleat de Correus no va saber llegir la meva adreça, perquè es veia de conya, el cas es que va anar a parar a Seur i per fi va arribar a casa. US juro que estava tant contenta que vaig trucar demanant per l'empleat que me l'havia fet arribar a casa, per donar-li les gràcies. Acte seguit vaig tornar a fer el pagament del vestit. I ara us l'ensenyo amb aquesta preciositat de serrell que té una mirada que enamora!!!!


Mulates!!!!!!!




Tenia moltes ganes d'ensenyar-vos aquestes nenes, les meves mulates dels 80, però els vaig fer fotos per un concurs del foro misnancys, y habia de deixarles a l'anonimat. Les fotos amb les que vaig participar n o són res de l'altre món, però el circ que es va montar a casa entre la nena i el gos, va ser genial. El gos mirant les Nancy amb cara de "nyam!" i la nena mirant amb una cara de mala llet al pobre Trastu tot dient-li "No Trastu, no te les menjaràs pas", tant de bó hi haguès hagut algú més a casa per grabar el "makin off", perquè us juro que era per petar-se de riure. Al concurs no vaig triunfar, pero l'estona tant divertida que vaig passar no té preu.